La visió a llarg termini és un concepte que el capital sempre té ben present. Els mercats, inversors i empreses són cada vegada més conscients que la sostenibilitat permet assegurar la rendibilitat en el temps mentre que el canvi climàtic tindrà nefastes conseqüències per a les finances mundials en un futur no tan llunyà. En aquest sentit, l’economia mundial ha d’evolucionar cap a una economia baixa en carboni, el que es coneix com a Economia verda.

El Grup Espanyol de Creixement Verd, al seu últim informe, Creixement verd: Espanya avui i demà, vincula l’Economia verda a “aquelles activitats econòmiques que contribueixen a preservar la qualitat del nostre entorn ambiental a través, principalment, de l’ús eficient dels recursos. Aquest ús eficient es tradueix, entre altres aspectes, en col·laborar amb la protecció de la biodiversitat, la qualitat de l’aire, el sòl i l’aigua i, per descomptat, en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle vinculades al canvi climàtic”.

L’Economia verda no és renyida amb la rendibilitat, sinó que compatibilitza l’objectiu últim de creixement econòmic i creació d’ocupació amb l’ús eficient dels recursos naturals. El Grup Espanyol de Creixement Verd entén que a mesura que els preus incorporin les externalitats mediambientals negatives, aquest model econòmic anirà cobrant encara més sentit.

L’Economia verda ofereix ja valuoses oportunitats per a les petites empreses i emprenedors. Com a plataforma de crowdfunding especialitzada en projectes amb impacte positiu en la societat i el medi ambient, ECrowd! ajuda les empreses,emprenedors i administracions públiques a aconseguir els diners necessaris per fer realitat els seus projectes. Segons l’informe State of Green Business 2016, de Green Biz i Trucost, aquestes són les 10 grans tendències de l’Economia verda a tenir en compte per part dels estalviadors que desitgin apostar els seus diners en aquest nou model econòmic:

1. L’economia circular s’ha convertit en l’objectiu final de cada vegada més empreses. Persegueix el canvi d’una economia lineal basada en el produir, utilitzar i tirar cap a un model circular en què es redueix tant l’entrada de materials com la generació de rebutjos. És a dir, els recursos són reaprofitats per evitar l’extracció de nous recursos i la generació de residus.

2. Les compres responsables han cobrat protagonisme en els últims anys. Ara els proveïdors de les empreses també han de retre comptes amb la societat i el medi ambient. No en va, la desforestació està estretament vinculada amb els aliments i béns de consum, mentre que minerals com el cobalt, utilitzat en els telèfons mòbils, són causa de conflicte en alguns països del tercer món. Però rastrejar l’origen de cada un dels materials i components d’un producte acabat com un smartphone és molt complex sense l’ajuda de les noves tecnologies. Aquestes serveixen també perquè l’extracció, transport i manipulació de recursos sigui més eficient, reduint l’impacte ambiental de l’activitat.

3. Les infraestructures verdes estan arrelant. Es tracta de carreteres, ponts, mitjans de transport com ferrocarrils o metro, sistemes de gestió de l’aigua, edificis, sistemes de generació d’energia… que tenen molt més en compte el seu impacte sobre el medi ambient. L’objectiu no és només minimitzar els possibles impactes negatius, sinó maximitzar la capacitat de resistència gràcies a la utilització dels punts forts de la naturalesa.

4. La indústria minera no gaudeix de bona reputació, el que ha portat al sector a buscar solucions més netes. S’han realitzat esforços creixents cap a una mineria més responsable, posant en pràctica tecnologies més ecològiques. També s’han engegat programes de protecció de la diversitat biològica entorn dels llocs miners. D’altra banda, aquesta indústria es caracteritza per requerir grans quantitats d’energia, així que està apostant per les energies renovables i l’eficiència energètica.

5. L’agricultura sostenible s’està convertint en una exigència per part de cada vegada més consumidors als països desenvolupats. El vessant més conegut és la producció ecològica, encara que continua sent minoritària quant a producció i consum. Però l’agricultura sostenible implica també una nova metodologia, unanova manera de fer. En els últims anys està guanyant terreny l’agricultura regenerativa, que utilitza tècniques que redueixen el dany ambiental i després intervé per restaurar la zona afectada. La tecnologia és clau perquè aquesta metamorfosi sigui una realitat.

6. La captura i reciclatge de carboni és possible. Un petit però creixent nombre d’empreses està tirant endavant projectes per convertir el carboni capturat en fàbriques i centrals energètiques en productes com plàstic o ciment, entre d’altres. A més d’evitar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, resulta que el carboni és un material econòmic i que proporciona al producte acabat una resistència més gran i durabilitat.

7. La cultura empresarial abraça la sostenibilitat com ho demostra un dels últims incentius de Facebook als seus treballadors: una paga de 10.000 dòlars per a aquells que se’n vagin a viure a prop del campus corporatiu. Cada vegada més companyies incorporen objectius relacionats amb la sostenibilitat en la seva cultura empresarial i ofereixen també incentius o avantatges als treballadors perquè s’afegeixin a la filosofia de l’empresa.

8. La revolució de les energies renovables locals està portant l’electricitat a comunitats rurals de zones remotes, que no havien tingut mai accés a ella, contribuint sobre manera que desenvolupin la seva economia. Només a l’Índia s’estima que 400 milions de persones no tenen accés a electricitat. El potencial de creixement és enorme. Els avenços tecnològics, claus perquè els costos de producció de l’eòlica i la solar es reduïssin fins als nivells actuals, i fenòmens com l’anomenat internet de les coses són darrere d’aquesta revolució.

9. L’economia col·laborativa no només es dóna entre particulars, també existeix la versió per a empreses (business-to- business sharing economy), i aquesta última podria aviat eclipsar la primera. Cargomatic, per exemple, connecta els transportistes amb carregaments. Per als transportistes, que de vegades condueixen furgonetes buides fins a la seva següent recollida, significa aprofitar més els viatges. Per a les empreses que realitzen la tramesa, suposa l’oportunitat d’abaratir els costos i d’oferir un millor servei. I després estan els beneficis per al medi ambient, en reduir-se el nombre de desplaçaments. La business-to- business sharing economy no només és aplicable al transport de mercaderies, també serveix per compartir espais d’oficines sense ús, espais d’emmagatzematge, maquinària agrícola, equips de treball i serveis, espais comercials…

10. L’economia blava busca treure un profit més gran dels oceans alhora que intenta protegir-los. Aquests integren un vast territori que ocupa el 70% de la superfície del planeta i del qual poc se sap. Molts sectors depenen dels oceans: pesca, transport, turisme, lleure, extracció de matèries primeres… Disposar de més informació sobre els oceans suposaria millores en la gestió, reduiria costos, incrementaria l’eficiència, estimularia la innovació i l’accés obert a nous mercats i als fluxos de capital. Però una veritable economia blava ha de fer més que prevenir i minimitzar el dany a l’ecosistema marí. Ha d’impulsar noves oportunitats de negoci que monitoritzin la salut dels oceans, promoure l’ecoturisme, prevenir el deteriorament i protegir els hàbitats marins, entre altres accions.

Aquestes deu grans tendències són ja a la cantonada. El canvi de model cap a una economia més verda és ràpid gràcies als constants avenços tecnològics. Les oportunitats estan aquí, a l’espera que algun emprenedor sàpiga treure’ls profit. És el moment d’apostar per l’economia verda, d’invertir en els projectes clau d’un futur que ja està aquí. Qui vulgui pujar al tren demà corre el risc de deixar escapar una oportunitat única.