El crowdfunding o finançament col·lectiu ha vingut per quedar-se. Va arribar a Espanya de la mà de la gran crisi econòmica iniciada el 2008: els bancs, la principal font encara avui dia de finançament, van tancar l’aixeta del crèdit i van florir així alternatives per captar diners. Unes alternatives que s’emmarquen dins de la revolució de les conegudes com a iniciatives tecnològiques de serveis financers (fintech).

Malgrat els esforços del Banc Central Europeu, el crèdit continua sense arribar a les petites i mitjanes empreses (pimes). El 60,5% de les pimes espanyoles té dificultats per accedir al crèdit en condicions similars a les anteriors a la crisi, segons una enquesta entre empresaris realitzada per la Fundació ICO. L’exigència de més garanties i l’increment de les comissions i despeses associades són els principals obstacles. Per la seva part, les mateixes entitats bancàries reconeixen que el creixement del crèdit es basa en els clients preferencials i en els que aporten garanties personals més enllà de l’empresa.

Aquesta realitat, que no sembla que vagi a millorar a curt termini, obliga moltes pimes a demanar diners prestats a particulars via plataformes de crowdlending com ECrowd!. El crowdlending, un gran desconegut a Espanya encara, s’està obrint pas a poc a poc i està permetent que es tirin endavant projectes rendibles però que difícilment podrien trobar el finançament necessari.

Però el crowdlending no només és una oportunitat per als qui necessiten diners sinó també per als qui busquen rendibilitat per als seus estalvis. En els actuals temps d’incertesa econòmica, de baixos o negatius tipus d’interès i amb la reputació de la banca per terra, el crowdlending escala posicions com a alternativa rendible i segura a la inversió tradicional. A més, en tractar-se moltes vegades de projectes o empreses amb impacte positiu, el crowdlending ofereix un plus afegit a l’inversor en permetre-li no només guanyar diners si no aportar el seu granet de sorra perquè aquest sigui un món millor.

A grans trets, el crowdlending per a pimes permet a qualsevol tipus d’inversor (per petites que siguin les seves possibilitats econòmiques) prestar diners a empreses sòlides i exhaustivament analitzades. S’inverteix amb un interès fix (d’entre el 4 i el 7,5%), a un termini fix (entre un i set anys) i la seva contractació és bàsicament via plataformes en línia. Aquest tipus de producte d’inversió encaixa molt bé amb la forma de ser i d’actuar dels millennial, joves nascuts entre el 1981 i el 1995, en ple auge de les noves tecnologies i de l’internet mòbil. Alguns d’aquests millennials són ja petits inversors mentre que molts d’altres són potencials futurs inversors.

Les fintech suposen tota una revolució a nivell legislatiu i la seva progressiva implantació és un repte per als diferents governs. Un dels primers passos del Govern espanyol perquè el crowdfunding no es quedés al marge de la llei, va ser l’aprovació a l’abril de 2015 de la Llei de Foment del Finançament Empresarial o llei del crowdlending, un marc regulatori que combina drets i garanties per als inversors amb deures o obligacions per a les plataformes. D’altra banda, recentment el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) ha definit una quinzena de regles per autoritzar que les fintech puguin donar d’alta als clients a través de videoconferències. Les esmentades regles, que van entrar en vigor l’1 de març, tenen per objectiu evitar que les fintech serveixin per blanquejar diners.

Perspectives per al finançament col·lectiu per al 2016

El crowdlending està encara fent els seus primers passos a Espanya si es compara amb els Estats Units o altres països de la Unió Europea com el Regne Unit. El camí per davant és llarg i hi ha molt per fer, però el futur d’aquest tipus del finançament col·lectiu és prometedor.

Els principals motius de les bones perspectives per al 2016 són els ja comentats:

• les dificultats de les pimes per finançar-se via banca,
• els riscos i escassos marges de benefici de la inversió tradicional
• i la normalització de la situació a Espanya del crowdfunding.

Però n’hi ha d’altres. La feble situació econòmica mundial, la convulsa època que viu la banca tradicional, la constant evolució de les fintech, el perfil del nou inversor (millennials), la major emprenedoria empresarial… tots aquests factors fan pensar que el crowdlending continuarà guanyant protagonisme en un any, el 2016, que pot ser el de l’enlairament definitiu a Espanya.