El 54% de la població mundial viu en àrees urbanes (el 75% a Espanya) i l’any 2045 les previsions del Banc Mundial indiquen que la xifra es multiplicarà per 1,5, arribant als 6.000 milions d’urbanites. El seu gran volum de població converteix les ciutats en un actor clau en la lluita contra el canvi climàtic i són moltes ja les urbs que han posat fil a l’agulla per convertir-se en ciutats més sostenibles.

Què s’entén per una ciutat sostenible? Han de ser espais el màxim d’autosuficients possible, tant energèticament com alimentàriament, les fonts energètiques principals dels qual siguin renovables; espais sense mals fums, pensats més pel transport públic i els vianants que pel vehicle privat; amb un ús eficient del terreny i que minimitzin les gestió de residus convertint-los, en cas d’existir, en recursos.

La sostenibilitat és una necessitat per a les ciutats, com posen de manifest els cada vegada més freqüents episodis de contaminació de l’aire de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. Però aquest no és l’únic problema mediambiental a què han de fer front les urbs: l’escassetat d’aigua, els temporals de mar o les onades de calor són alguns dels efectes del canvi climàtic que ja els estan passant factura per no parlar de la despesa econòmica que suposa la gestió d’una creixent gran quantitat de residus.

Però la sostenibilitat és també una oportunitat. Les ciutats són espais amb un molt elevat consum energètic (s’estima que consumeixen prop de dos terços de l’energia produïda al món) i amb un clar dèficit en la seva generació. L’autosuficiència i l’eficiència energètica els aporten un important estalvi econòmic a més de suposar una reducció de la seva emissió de gasos d’efecte hivernacle (són responsables de més del 70% de les emissions).

Les ciutats més sostenibles

Zuric, Singapur i Estocolm encapçalen el rànquing mundial de les ciutats més sostenibles elaborat per Arcadis l’any passat, en el qual predominen les ciutats europees. Madrid i Barcelona, tot i això, no apareixen fins als llocs 20 i 24, respectivament. A nivell nacional, la llista està encapçalada per Madrid, segons l’estudi 25 Ciutats Espanyoles Sostenibles, del 2012. El segueixen Vitòria-Gasteiz, Bilbao, Barcelona i Pamplona.

Cal destacar el cas de Vitòria-Gasteiz, que va ser Capital Verda Europea el 2012. Es tracta d’una de les ciutats espanyoles que més esforços ha dedicat a la protecció i promoció del medi ambient. L’any passat la ciutat va ser camp de proves per a un sistema de reg intel·ligent en el marc del projecte europeu IRRIGESTLIFE i per a un projecte també europeu sobre mobilitat sostenible consistent en un planificador de rutes per a mòbils que es complementa amb una flota de 14 motos elèctriques.

Per la seva part, Cadis ha estat notícia recentment per l’acord de l’Ajuntament perquè tots els edificis municipals, l’enllumenat públic, els semàfors i el 80% dels contractes domèstics de la ciutat es beneficiïn d’energia totalment renovable, gràcies a la compra d’electricitat certificada 100% verda per part de l’empresa comercialitzadora Eléctrica de Cadiz, de la que el consistori gadità és soci majoritari.

També les ciutats més petites han posat fil a l’agulla. És el cas de Rubí que amb el projecte Rubí Brilla vol convertir-se en un referent nacional i internacional en l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en entorns industrials, comercials i domèstics, com a factor de millora de la competitivitat i de millora ambiental del territori.

Finançament mitjançant ‘crowdfunding’

Emprendre les reformes necessàries perquè les ciutats siguin més sostenibles no surt de franc, si bé és cert que a mitjà i a llarg termini aquestes mesures poden suposar grans estalvis econòmics. Sovint els ajuntaments, especialment els més petits, es troben amb dificultats per obtenir els diners necessaris per executar aquests projectes. El crowdlending és per a aquests consistoris una oportunitat per aconseguir el finançament necessari mentre que per als inversors és un mètode segur i rendible de treure profit als seus estalvis.

Des de la plataforma de finançament col·lectiu ECrowd! s’han finançat amb èxit diversos projectes en aquesta direcció, com la implantació de calderes de biomassa en instal·lacions municipals, la millora de l’aïllament tèrmic de la façana d’edificis públics o bé la instal·lació de punts de recàrrega amb energia solar per a vehicles elèctrics.

Construir les ciutats sostenibles del futur és un repte, però també una oportunitat d’inversió.