L’opacitat de la banca tradicional davant de la transparència del ‘crowdlending’

Mitjançant fons d’inversió, dipòsits o fins i tot simplement tenint els diners en un compte corrent al banc, podem estar finançant sense voler-ho projectes armamentístics, que destrueixin el medi ambient o bé que contribueixin a que es generi una nova bombolla immobiliària. Quan anem a la banca tradicional a la recerca de productes en què invertir els nostres estalvis preguntem per la rendibilitat i la seguretat dels diners, però no ho fem per l’ús que el banc en farà una vegada estiguin en el seu poder. Informació, d’altra banda, que difícilment ens facilitaran a la nostra oficina bancària.

Encara tenim molt present el paper que va tenir la banca tradicional en la recent crisi econòmica, no només per la ingent quantitat de recursos públics que va rebre sinó per haver contribuït a la generació d’una gran bombolla immobiliària, que va acabar esclatant. Lluny d’haver après la lliçó, la consultora immobiliària JLL ha posat de manifest que els bancs segueixen tenin una gran inclinació a finançar projectes immobiliaris. Això sí, “són més selectius i conservadors a l’hora de finançar projectes i, a més, estan molt més regulats”, assenyala la consultora.

Però l’immobiliari no és, de cap manera, el sector més controvertit en què la gran banca inverteix els nostres estalvis. Amb l’objectiu de maximitzar els seus beneficis, la major part de les principals entitats financeres espanyoles té interessos en la indústria armamentística (Espanya és un dels principals països exportadors d’armes del món). D’aquesta habitual pràctica, de la qual l’estalviador és -sense voler-ho ni saber-ho- còmplice indirecte, neix el concepte de banca armada.

L’energètic és un altre dels sectors amb què la gran banca està molt relacionada contribuint, moltes vegades, a l’execució de grans infraestructures que desplacen comunitats i/o contaminen territoris. Recentment, més de 500 organitzacions de la societat civil de 50 països van firmar una carta oberta a 17 entitats bancàries, una d’elles espanyola, exigint la retirada del finançament del projecte Dakota Acces Pipeline. La construcció d’aquest oleoducte de 1.770 km divideix els territoris sagrats dels nadius nordamericans així com les terres que els van ser concedides per tractats, a més d’amenaçar la qualitat de l’aire i els recursos hídrics de la regió.

el projecte Dakota Acces Pipeline, oleoducte de 1.770 km, divideix els territoris sagrats dels nadius nordamericans.

El ‘crowdlending’, l’altra cara de la moneda

Amb el crowdlending, en canvi, l’estalviador té la seguretat que els seus diners no seran invertits en projectes que no siguin del seu grat, en conèixer de primera mà on es destinaran els seus estalvis. La transparència, a diferència de la banca tradicional, és total ja que és l’inversor qui escull directament el projecte o empresa al que vol prestar els seus diners a canvi d’un retorn financer estipulat. I la rendibilitat que s’aconsegueix és molt més gran que la que ofereixen en aquests moments les entitats financeres tradicionals.

La plataforma de crowdlending ECrowd! ofereix, a més, la possibilitat de generar un impacte positiu amb els nostres estalvis, ja que únicament ofereix projectes responsables amb el medi ambient i positius per al conjunt de la societat, que han passat prèviament per un rigorós procés de selecció, tant per determinar el seu impacte positiu com la seva viabilitat econòmica, tècnica i legal.

Un famós exemple de finançament de projectes rendibles i d’impacte positiu el podem trobar en el finançament del projecte de Monnow Valley Biomass per instal·lar unitats combinades de calor i energia i calderes de biomassa. I més a prop tenim el projecte Mar de Fulles, finançat amb ECrowd!, el primer ecohotel de l’estat autosuficient elèctricament, al qual se li va finançar la seva instal·lació fotovoltaica d’autoconsum aïllada i amb bateries.